Psicologia Positiva Aplicada a l’Educació: Programa de Felicitat a les Escoles

09/03/2022
Actualitat i tendències

L’Institut Català de la Felicitat presenta el “Programa de Felicitat a les Escoles”, creat per Alex Romaní (responsable de programes a Escoles i Institucions de feliciCat)

Resum

En aquest article es descriu el procés de disseny i implementació d’un Programa de Felicitat basat en eines teòriques i pràctiques de la Psicologia Positiva. Amb lobjectiu general dincrementar el benestar en estudiants de primària, es pretén promoure la reflexió sobre la felicitat i proporcionar tècniques didàctiques que serveixin per practicar el benestar dins i fora del context escolar. La necessitat de fomentar i mantenir la felicitat a les aules de forma realista però eficaç és coberta amb una proposta de model holístic integral en què el benestar personal comença a ser construït des dels inicis del cicle vital, amb uns fonaments sòlids i ben fonamentats. Concretament, es realitza un estudi de cas en què s’aplica una sessió d’intervenció per setmana durant sis setmanes a estudiants de 6è de primària. I això s’ha pogut replicar tres vegades, obtenint una investigació longitudinal en què s’ha aplicat el programa a 150 persones al llarg de tres anys, dividides en tres generacions de 50 persones. Mitjançant una metodologia test-retest, el benestar es mesura amb un disseny pre-post de forma quantitativa utilitzant l’Índex de Felicitat de Pemberton i de manera qualitativa amb el Qüestionari Específic de Felicitat creat per a l’estudi. Les dades analitzades amb SPSS indiquen que, encara que no de manera estadísticament significativa, s’incrementa la felicitat i les respostes qualitatives corroboren l’efectivitat de la intervenció indicant que les persones se senten més felices en finalitzar el programa. Finalment, es discuteix la possibilitat que una implementació i difusió correcta del Programa de Felicitat a les Escoles pugui ser un dels pilars per a una societat feliç, objectiu que la Psicologia Positiva pot aconseguir aplicant els seus coneixements a l’àmbit de l’educació.

Paraules clau

Felicitat, Benestar, Educació, Psicologia Positiva

Justificació i Objectius

Seligman i cols. (2009) donen tres raons per les quals el benestar s’hauria d’ensenyar a les escoles; 1) el gran nombre de casos de depressió entre els joves; 2) com un vehicle per augmentar la satisfacció amb la vida i 3) com una ajuda per millorar l’aprenentatge i el pensament creatiu. En el marc contextual de la pandèmia global per covid-19, aquesta investigació es justifica per la necessitat de mesurar el benestar psicosocial actual i implementar un programa que proporcioni eines perquè els estudiants augmentin la felicitat a l’escola i fora. Els objectius que guien el Programa de Felicitat a les Escoles són; 1) Promoure la reflexió sobre la felicitat en el context educatiu, 2) Proporcionar eines didàctiques que serveixin per practicar el benestar i 3) Incrementar la felicitat de les persones que facin el programa.

Fonamentació teòrica

La fonamentació teòrica es basa en un model holístic que ha tingut en compte diverses perspectives com; a) els 14 fonamentals de Fordyce (1977; 1983), b) el model humanista de Ryff (1989), c) la teoria del punt d’ancoratge de Myers (1992), d) el Model de Felicitat Sostenible de Sheldon i Lyubomirsky ( 2021), e) el consolidat programa “Aules Felices” de l’Equip SATI (Arguís, i cols., 2010) i f) la tríada d’activitat física, nutrició i son més l’entrenament cerebral, que conformen els pilars del benestar.

Disseny d’intervenció

A continuació, es presenta la distribució de les sis sessions (Taula 1) al llarg del Programa de Felicitat a les Escoles, detallant els continguts específics i les activitats realitzades, que consten d’una pràctica a l’aula i una tasca fora:

Resultats1

Els resultats obtinguts estan dividits en una part quantitativa que presenta les variacions en el benestar, i en una part qualitativa que indica si es compleixen o no els objectius del Programa de Felicitat a les Escoles. En primer lloc, els resultats quantitatius analitzats amb SPSS s’exposen en forma de taules que corresponen a les proves T per a mostres relacionades en un temps inicial (T1) i un temps final (T2) [(T3) en alguna cohort]. L’índex de felicitat de Pemberton avalua la felicitat (F_Total) definida com un estat de benestar profund i satisfacció amb la vida. Concretament, mesura el Benestar Recordat (B_Rec) i el Benestar Experimentat (B_Exp).

Com s’observa, al Grup Control (al qual no se li aplica el programa) veiem que no només no augmenta la seva felicitat com es podria esperar, sinó que a més disminueixen totes les variabres de Benestar Recordat, Benestar Experimentat, i Felicitat Total. D’altra banda, el Grup Experimental (al qual sí se li aplica el programa) sí que augmenta en totes les variables de Benestar Recordat, Benestar Experimentat, i Felicitat Total.

La Taula 3 mostra com els resultats del Grup Experimental 2 van variant al llarg del temps. El T1 va ser al març, el T2 al juny, i el T3 al desembre. S’observa com la felicitat augmenta en tres mesos i aquest augment es manté fins a sis mesos després.

Taula 4. 6è de primària / Taula 5. 1r ESO / Taula 6. 2n ESO

Aquestes tres taules mostren els resultats de les tres promocions. Pels de la Taula 6 han passat dos cursos des que van rebre el programa, per als de la Taula 5 ha passat un curs des que van rebre el programa, i els de la Taula 4 acaben de finalitzar el programa. Per tant i en aquest mateix ordre, avui dia els de la Taula 6 estan cursant 2n de l’ESO, els de la Taula 5 cursen 1r de l’ESO, i els de la Taula 4 són de la promoció a la qual es aplica sempre el programa, a 6è de primària. El més rellevant és l’observació que la Felicitat Total és menor a mesura que s’enfila de curs.

Els resultats de la part qualitativa demostren que els tres objectius del Programa de Felicitat a les Escoles es compleixen de forma notable.

Has reflexionat sobre la felicitat? Heu aplicat alguna eina? Penses que ets més feliç?

View fullsize

Com s’observa, tots els objectius es compleixen i el tercer i més fonamental es corrobora amb una part quantitativa i una altra qualitativa, que demostra que l’aplicació del programa ha ajudat a fer les persones més felices.

Conclusions

L’objectiu general d’incrementar el benestar en estudiants de primària s’ha aconseguit promovent la reflexió sobre la felicitat i proporcionant tècniques didàctiques per practicar el benestar tant dins com fora del context escolar. Els resultats obtinguts demostren que és possible establir relacions productives entre la psicologia positiva i l’educació. En efecte, s’ha incrementat la felicitat i les respostes qualitatives corroboren l’efectivitat de la intervenció indicant que les persones se senten més felices en acabar el programa. En altres paraules, de l’anàlisi de dades es pot concloure que les taules quantitatives i els gràfics qualitatius avalen que el disseny i l’aplicació d’un Programa de Felicitat basat en eines teòriques i pràctiques de la Psicologia Positiva és possible i compleix les metes plantejades.

Discussió

Amb tot, el programa té un ampli rang de millora i podria fer-se més holístic afegint alguna sessió específica per formar els docents i informar els pares, fet que ho faria integrar-se de manera més homogènia al currículum dels centres educatius. A dia d’avui, la “ciència de la felicitat” es pot aplicar a una gran varietat d’àrees essencials de la vida quotidiana, i l’educació del benestar pot ser un exemple perquè -encara que encara és molt recent- ja s’estan aplicant programes de felicitat a les aules. Per què només ens adonem de la importància del benestar quan hem crescut i ja estem immersos en el món laboral? Tots aquests tallers (workshops) i formacions (trainings) en gestió de la salut també poden ser aplicats des que som petits. Com? en institucions educatives que no només formin les persones per a una bona ciutadania, sinó també per a una bona vida.

Per augmentar l’eficàcia i eficiència dels Programes de Felicitat caldrà desplaçar l’excessiu focus en l’individu per passar a incloure aspectes culturals, ètics i contextuals, instaurant una mirada més complexa i profunda que tingui en compte els grups i sistemes en què les persones estan integrades. Pensant així en una Tercera Onada com la que ja proposen alguns autors (Lomas i cols., 2020), els Programes Positius del futur seran interdisciplinaris i treballaran amb una gamma més àmplia de metodologies que la portaran a una necessària ampliació epistemològica. Una implementació i difusió correcta del Programa de Felicitat a les Escoles podria ser un dels pilars per a una societat feliç, un objectiu que la Psicologia Positiva pot aconseguir aplicant els seus coneixements a l’àmbit de l’educació. En definitiva, queda així registrat un bon exemple de Psicologia Positiva Aplicada a l’Educació, que en aquest cas ha servit per augmentar el benestar dels més petits gràcies a la implementació del “Programa de Felicitat a les Escoles”.

T’ha agradat l’article? A feliciCat et convidem a accedir a la fitxa del servei on es poden apreciar tots els detalls del “Programa Felicitat a les Escoles”.

Accedeix a la fitxa del servei

Gràcies pel teu temps i interès en els nostres projectes. Ens agradaria que t’unissis a la comunitat feliciCat. T’esperem!

Referencias

Arguís, R., Bolsas, A. P., Hernández, S., & Salvador, M. (2010). Programa “Aulas felices”. Psicología positiva aplicada a la educación. Zaragoza. SATI.

Biswas-Diener, R., Kashdan, T. B., & Minhas, G. (2011). A dynamic approach to psychological strength development and intervention. The Journal of Positive Psychology, 6(2), 106-118.

Bono, G., & Froh, J. (2009). Gratitude in school: Benefits to students and schools. In Handbook of positive psychology in schools (pp. 95-106). Routledge.

Brown, K. W., & Ryan, R. M. (2003). The benefits of being present: mindfulness and its role in psychological well-being. Journal of personality and social psychology, 84(4), 822.

De Waal, F. B. (2008). Putting the altruism back into altruism: the evolution of empathy. Annu. Rev.Psychol., 59, 279-300.

Diener, E., Suh, E. M., Lucas, R. E., & Smith, H. L. (1999). Subjective well-being: Three decades of progress. Psychological bulletin, 125(2), 276.

Fordyce, M. W. (1977). Development of a program to increase personal happiness. Journal of Counseling Psychology, 24(6), 511–521. https://doi.org/10.1037/0022-0167.24.6.511

Fordyce, M. W. (1983). A program to increase happiness: Further studies. Journal of Counseling

Goleman, D. (1995). Emotional intelligence (Inteligencia emocional). Editorial Kairós.

Hervás, G., y Vázquez, C. (2013). Construction and validation of a measure of integrative well-being in seven languages: The Pemberton Happiness Index. Health and quality of life outcomes, 11(1), 1-13.

Huertas, A. C., & Bernáldez, L. G. (2017). Influencia del ejercicio físico sobre la ansiedad y el” sueño”. Revista Complutense de Ciencias Veterinarias, 11(Especial), 29.

Ivtzan, I., & Lomas, T. (Eds.). (2016). Mindfulness in positive psychology: The science of meditation and wellbeing. Routledge.

Jiménez, M. G., Martínez, P., Miró, E., Sánchez, A. I. (2008). Bienestar psicológico y hábitos saludables: ¿están asociados a la práctica de ejercicio físico?. International journal of clinical and health psychology, 8(1), 185-202.

Kashdan, T. B., Ciarrochi, J., & Mosquera, R. (2014). Mindfulness, aceptación y psicología positiva: Las siete bases del bienestar. Obelisco.

Killingsworth, M. A., & Gilbert, D. T. (2010). A wandering mind is an unhappy mind. Science, 330(6006), 932-932.

Lindberg, L., & Swanberg, I. (2006). Well‐being of 12‐year‐old children related to interpersonal relations, health habits and mental distress. Scandinavian Journal of Caring Sciences, 20(3), 274-281.

Lomas, T., Waters, L., Williams, P., Oades, L., & Kern, M., (2020): Third wave positive psychology: broadening towards complexity. The Journal of Positive Psychology.

López, E. (2018). La adolescencia en España: salud, bienestar, familia, vida académica y social. Resultados del estudio HBSC.

Lyubomirsky, S., Sheldon, K. M., & Schkade, D. (2005). Pursuing happiness: The architecture of sustainable change. Review of general psychology, 9(2), 111-131.

Lyubomirsky, S., & Layous, K. (2013). How do simple positive activities increase well-being?. Current directions in psychological science, 22(1), 57-62.

Mateo, C. M., Hernández, M. P., & Cabrero, R. S. (2019). El bienestar psicológico en la adolescencia: Variables psicológicas asociadas y predictoras. European journal of education and psychology, 12(2), 139-151.

Myers, D. G. (1992). The secrets of happiness. Psychology Today, 25(4), 38-45.

Niemiec, R. M. (2017). Character strengths interventions: A field guide for practitioners.

Ryff, C. D. (1989). Happiness is everything, or is it? Explorations on the meaning of psychological well- being. Journal of personality and social psychology, 57(6), 1069.

Salovey, P., & Mayer, J. D. (1990). Emotional intelligence. Imagination, cognition and personality.

Seligman, M. E., Ernst, R. M., Gillham, J., Reivich, K., & Linkins, M. (2009). Positive education:

Positive psychology and classroom interventions. Oxford review of education, 35(3), 293-311.

Sheldon, K. M., & Lyubomirsky, S. (2021). Revisiting the sustainable happiness model and pie chart: can happiness be successfully pursued?. The journal of positive psychology, 16(2), 145-154.

Taibo, I. (2021). Educación Positiva, Aplicaciones Prácticas (Parte II): Intervenciones Positivas en Educación.