L’emprenedoria: un camí perquè els joves superin la precarietat i creixin
L’escenari socioeconòmic actual a Catalunya planteja un repte majúscul per a les noves generacions. Les dades confirmen aquesta pressió material: segons un informe recent d’IDRA publicat el novembre de 2026, el preu de l’habitatge gairebé ha triplicat l’increment dels sous en l’última dècada i gairebé la meitat de la població només arriba a cobrir les necessitats bàsiques. Amb un cost de la vida en augment constant i uns salaris d’entrada que sovint no permeten emancipar-se, és comprensible que s’estengui el desànim. Si a aquesta realitat hi sumem el bombardeig diari de notícies pessimistes als mitjans tradicionals i el soroll constant de les xarxes socials, el resultat és una joventut atrapada entre la frustració i el bloqueig.
Tanmateix, les xifres demostren que el país està responent amb dinamisme: segons l’últim informe Global Entrepreneurship Monitor (GEM) Catalunya 2025-2026, elaborat per l’Institut Metròpoli i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Catalunya ha assolit el nivell més alt d’activitat emprenedora de la seva sèrie històrica, amb una Taxa d’Activitat Emprenedora (TEA) del 9,7% i un rècord del 19,8% de la població que manifesta la intenció d’emprendre en els pròxims tres anys. L’emprenedoria emergeix així no només com una via econòmica real, sinó com un potent motor de creixement emocional i social. Sens dubte, estem parlant d’un context que convida a passar a l’acció.
Més enllà dels miratges de les xarxes socials
Ara bé, cal traçar una línia vermella ben clara des del primer moment: emprendre no té res a veure amb els miratges que venen determinats influencers i gurus digitals a Instagram o TikTok. Els joves reben cada dia centenars d’impactes publicitaris que prometen llibertat financera immediata, negocis automatitzats des de la platja i èxit sense esforç. Aquest tipus de contingut pot servir, en el millor dels casos, com una espurna inicial d’inspiració, però resulta profundament enganyós. L’algoritme premia l’aparador, no el procés; ensenya el resultat editat, però amaga les hores d’anàlisi, la gestió de la incertesa i l’aprenentatge rigorós que exigeix aixecar un projecte real.
De la inspiració al desenvolupament real de competències
L’emprenedoria autèntica —aquella que transforma la vida de qui la impulsa i el seu entorn— no s’improvisa seguint un vídeo de trenta segons. Requereix cultivar un conjunt sòlid de competències professionals i habilitats toves (soft skills) que les xarxes socials no ensenyen. Idear, dissenyar i llançar una iniciativa pròpia obliga a combinar coneixements tècnics amb capacitat analítica, iniciativa, tolerància a la frustració i una gran flexibilitat per adaptar-se a un mercat canviant.
Trencar el mite de la gran inversió inicial
Un dels frens més habituals entre els joves és pensar que per engegar un projecte cal disposar de grans sumes de capital o endeutar-se des del primer dia. Res més lluny de la realitat. Avui dia, emprendre no implica necessàriament una inversió econòmica elevada: moltes iniciatives de serveis professionals, consultoria digital, economia creativa o microprojectes tecnològics neixen amb recursos mínims. Gràcies a metodologies àgils i a la validació pas a pas mitjançant productes mínims viables, el veritable capital inicial ja no és una gran xifra al banc, sinó la capacitat de detectar un problema real, provar la solució a petita escala i reinvertir els primers ingressos amb criteri.
Creixement emocional: recuperar el control
En el pla emocional, posar en marxa un projecte propi suposa abandonar un rol passiu —en què el benestar depèn de decisions alienes— per prendre les regnes de la pròpia trajectòria. Aquest camí exigeix un exercici profund d’autoconeixement i autoregulació: aprendre a identificar les pors, gestionar l’estrès davant els imprevistos i transformar els errors en aprenentatge constructiu. Cada petit objectiu assolit enforteix l’autoconfiança i el sentit de propòsit, antídots directes contra l’apatia que genera la precarietat laboral.
Dimensió social i projecció econòmica
En l’àmbit social, emprendre en un territori amb un teixit empresarial tan dinàmic i divers com el català trenca l’aïllament de les pantalles. Cap projecte prospera en solitari. Llançar una idea implica sortir al carrer a escoltar necessitats reals, desenvolupar l’empatia per entendre clients o usuaris, negociar amb proveïdors, teixir xarxes de col·laboració i treballar en equip. D’aquesta manera, el jove emprenedor deixa de ser un mer consumidor de contingut per convertir-se en un agent actiu que aporta solucions i riquesa a la seva comunitat.
Finalment, en la vessant econòmica, tot i que els inicis demanen prudència, planificació i constància, l’emprenedoria permet trencar el sostre de vidre dels salaris estancats. A diferència de les escales retributives rígides, crear valor propi obre la porta a fer créixer els ingressos en proporció directa al talent, l’esforç i la capacitat d’innovació aplicada.
Ecosistemes reals de suport, associacionisme i impuls universitari
Per dur a terme aquest camí amb garanties, els joves a Catalunya no estan sols ni depenen de consells improvisats a internet. El territori compta amb ecosistemes públics consolidats impulsats per la Generalitat de Catalunya —com la xarxa Catalunya Emprèn, els serveis de suport a l’acceleració i la innovació d’ACCIÓ o els programes formatius i d’acompanyament com Primer— que ofereixen assessorament, mentoria i finançament. A més, Catalunya disposa d’entitats de referència com l’AIJEC (Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya), que representa i connecta joves empresaris i empresàries que ja han escollit el camí de l’emprenedoria, posant en valor projectes que generen ocupació i innovació.

Aquest impuls es complementa de manera decisiva des de l’àmbit acadèmic, on escoles universitàries connectades amb el teixit empresarial transformen les aules en laboratoris d’idees: és el cas d’iniciatives com el programa Euncet Accelera de l’Euncet Business School, orientat a mentoria i acceleració de projectes, o els itineraris i concursos d’emprenedoria de l’Escola Universitària Mediterrani (EUM), que acompanyen l’estudiantat des de la detecció de l’oportunitat fins a la validació del model de negoci. El repte no consisteix a perseguir promeses virals d’èxit instantani, sinó a aprofitar aquests entorns reals per desenvolupar les pròpies competències i dissenyar la pròpia autonomia personal i professional.


📢 Vols estar al dia de totes les novetats sobre benestar laboral, prevenció psicosocial i eines per a la teva organització?
Segueix els nostres canals oficials d’Instagram i LinkedIn de FeliciCat per descobrir consells, tendències i noves iniciatives per cuidar els teus equips!





